Premsa espanyola de Rio de Janeiro • ✍ Redacció (amb dates manuscrites * 01.01.1870 / † 05.09.1903)
“¡Cuándo comprenderán todos que á la fuerza de los principios y no á la fuerza de los hombres, está reservada la victoria!”
— Pepe Adell (1893)
Transcripció situada sota l’article original en el perfil Valencià. Podeu canviar d’idioma per llegir-la en Castellà o Portugués:
«Dissabte passat, a les dues i mitja de la vesprada, deixà d’existir, després d’una llarga i penosa malaltia, la virtuosa senyora Doña Emilia Vallespí de Adell, amantíssima esposa del nostre estimat amic D. José Adell. Mai no podrem oblidar la gràcia, l’enginy i l’amabilitat amb què acollí a tots els qui es presentaven a sa casa.
Sobre el taüt, cobert literalment de flors naturals, es llegien entre moltes corones les dedicatòries següents: “A la seua estimada Emilia, Pepe”; “A la seua adorada mare, Josefina, Alberto i Pepín”.
A les cinc de la vesprada, en ser conduït el fèretre al cotxe fúnebre, es produí una escena esquinçadora: no hi havia una sola persona que no plorara en escoltar els esquinçadors crits dels tres orfes de la finada: Josefina, Alberto i Pepe, que, en la seua inconsciència de la infantesa, sols veien que s’emportaven sa mare i demanaven a tot preu anar-se’n amb ella!... Més de quaranta carruatges acompanyaren el seguici presidit pel Cònsol d’Espanya, D. Juan Capllonch y Puerto, fins al cementeri de São João Batista.»
Relat esquinçador de la defunció de l’esposa de José Adell als 33 anys. Descriu com la seua llar era el cor acollidor de la colònia a Rio i narra l’escena de les cinc de la vesprada quan els tres xiquets menuts suplicaven plorant pujar al cotxe fúnebre amb sa mare.