Fernando Tarrida del Mármol

«Anomena La Iberia “periodista novell” a qui açò escriu. Sense vanitat, però en honor a la veritat dels fets, recordarem que des de ben xiquet donàrem els nostres primers passos a la premsa espanyola.

L’any 1885 fórem nomenats secretaris de redacció de La Luz a Barcelona, compartint tasques amb hòmens de la talla de D. Rosendo Arús, D. Cristóbal Litrán i D. Fernando Tarrida del Mármol; el 1887 exercírem com a corresponsals polítics i el 1889 redactàrem les revistes de política internacional d’El Sufragio Universal.

Encara que sense facultats per a això, director sóc hui de La Unión Española, i crega el col·lega i crega la colònia que així com no vaig assumir tal càrrec per ambició personal, feliç em jutjaré el dia en què puga cedir-lo a qui sàpia amb més competència defensar els interessos d’Espanya al Brasil.»

«En examinar les causes de la insurrecció a l’arxipèlag filipí, des de les predicacions del doctor José Rizal i la fundació del Katipunan fins a l’alçament d’Aguinaldo, hem de parlar amb sencera sinceritat.

Enemics som, perquè repugnen a la nostra consciència i al nostre patriotisme, tant de la intolerància negra com de la roja. El major bé per als pobles és la pau fundada en la justícia i en la concessió de llegítima representació parlamentària a les Corts als habitants de les Filipines.»

«A propòsit de la terrible explosió del cuirassat nord-americà “Maine” al port de l’Havana, certs periòdics sensacionalistes de Nova York s’han despatxat al seu gust durant la setmana que acaba de transcórrer inventant les més estupendes novetats.

Mentre els mariners espanyols arriscaven les seues vides als bots per salvar els nàufrags nord-americans, la premsa groga fabrica calúmnies sense esperar el dictamen de les comissions tècniques, buscant arrossegar dos pobles a una guerra fratricida.»