La conversa franca entre dos vells amics d’idees oposades: el republicà Adell i l’anarquista Tarrida

«Desitjant poder donar algunes informacions exactes als lectors de “La Unión” sobre els anarquistes catalans després de l’atemptat de Paulino Pallás a la Gran Via de Barcelona, vaig aprofitar l’estada en aquesta capital d’un dels més caracteritzats membres de l’esmentat partit, amb el qual m’uneixen antics llaços d’amistat des dels temps de “La Luz”. S’anomena F. Tarrida del Mármol.

—Nosaltres no somassassins —em digué Tarrida—; som hòmens de ciència i de treball que veiem amb dolor com en tota Europa milers de famílies proletàries manquen de pa mentre els pressupostos de guerra devoren la riquesa pública.

Em vaig separar del meu antic amic lamentant que intel·ligències tan clares es deixen arrossegar per utopies perilloses, però convençut que la qüestió social no es resol amb patíbuls, sinó donant treball i justícia a l’obrer.»