País Vasco / Río de Janeiro (Siglos XIX–XX)📍 Río de Janeiro (Rua da Ajuda — Hoy Theatro Municipal)

Plácido Isasi & Pablo Isasi

Periodista, Artista Biscaí i Poeta del Cercle Íntim de la Rua da Ajuda

Amics entranyables de casa de Pepe, presents al dol de 1903 i autor del poema «Semblanza».

Adolfo Morales de los Ríos immortalitzà Plácido Isasi amb una frase sublim: «eixe artista, eixe periodista, eixe biscaí genuí que, semblant certs reliquiaris, té en tot la forma de cor». Pablo Isasi signà els versos dedicats a Pepe a la pàgina 67.

Fuentes biográficas externas:Emigración Vasca en América (Auñamendi Eusko Entziklopedia) ↗

Contempleu amb els Vostres Propis Ulls els Retalls Originals d’aquesta Història

📜 Retall Original DigitalitzatPág. 67 — del Quadern Històric Familiar (89 pàgs.)

100%Pantalla Completa ↗

Pàgines d’aquest document (5):

📜 Transcripció Completa de l’Article Original (en Valencià)

Transcripció situada sota l’article original en el perfil Valencià. Podeu canviar d’idioma per llegir-la en Castellà o Portugués:

ES • Castellano VA • Valencià PT • Português

Encapçalament de l’original: Nº 08 • La Unión Española (Rio de Janeiro, c. 1898)Pág. 67

Semblança (Poema dedicat a José Adell)

«Jove de tracte agradable, / Honrat de cap a peus, / Sempre disposat al treball / I enemic de fer mal.
Treballa, i al món presta / L’òbol de més alt preu, / Perquè allò que pensa harmonitza / Amb els seus nobles sentiments.
Escolta el pobre, de la mateixa manera / Que el poderós altiu, / I defensa amb la seua ploma / La Llibertat i el Progrés.»

✍ Signatura a l’original: Pablo IsasiTranscripció en valencià del poema «Semblanza» dedicat a José Adell pel seu amic Pablo Isasi (pàg. 67).

Encapçalament de l’original: Nº 35 • La Unión Española (Rio de Janeiro, 27 d’Agost de 1898)Pág. 67, 69

Comentant (L’arribada dels soldats repatriats de Cuba a La Corunya)

«Dos-cents mil hòmens arrancats als camps i als tallers, la flor de la joventut treballadora d’Espanya, foren enviats a ultramar. Ja han desembarcat a La Corunya, a bord del vapor Alicante, dos mil d’aquestes víctimes de la nostra ceguesa patriòtica, i mentrestant aniran arribant els transatlàntics plens de gom a gom de demacrats fills d’Espanya.
Baixen del vaixell pàl·lids, consumits per la febre i la fam, mentre a Madrid els polítics que els enviaren al sacrifici sols pensen a preparar discursos parlamentaris per salvar les seues carteres ministerials.»

✍ Signatura a l’original: X. X. [José Adell]Transcripció en valencià de la crònica signada per X. X. [José Adell] a La Unión Española el 27 d’agost de 1898 (pàgs. 67 i 69).

Fitxes Documentals Relacionades a l’Arxiu:

Nº 01 • Maig de 1927 • Págs. 84, 85

L’adeu colpidor de l’arquitecte del Museu de Belles Arts a l’amic del somriure inoblidable

📜 Transcripció del Text en Valencià

«Pepe Adell ha mort. Els seus ossos reposen en un racó ignorat d’un cementeri provincià, allà a Bahia. No és el cas de comentar la seua mort amb un senzill Requiescat in pace: la seua memòria està viva en el record i en el cor dels qui el coneguérem.

Si algun dia el seu crani caiguera entre els dits de la mà d’un nou Hamlet, que no es preocupe amb el “To be or not to be”: ser o no ser mai no fou per a Pepe Adell objecte de cap qüestió personal. Era un socialista pur, d’aquells que, com els primers catecúmens cristians, anaven fins al martiri en confessar la fe que els encoratjava.

Allà en aquella caseta colonial baixa d’un sol pis de la Rua da Ajuda, el ràfec de la qual quasi tocàvem amb la punta dels nostres bastons, tenia el seu taller de mestre gravador en metall i la impremta de La Unión Española. Pepe Adell, per acompanyar l’exposició mesurada dels seus ideals, semblava voler suavitzar-los amb l’auxili d’una arma defensiva, un escut... el seu somriure. Érem tots així, riallers, alegres: perquè intuïtivament seguíem aquella màxima de Pepe Adell que diu: “Més val parlar de coses rialleres que escriure sobre llàgrimes.”»

Obrir fitxa documental i citació →Nº 08 • c. 1898 • Págs. 67

Versos d’un amic retratant l’home que escoltava el pobre i s’enfrontava al superb

📜 Transcripció del Text en Valencià

«Jove de tracte agradable, / Honrat de cap a peus, / Sempre disposat al treball / I enemic de fer mal.

Treballa, i al món presta / L’òbol de més alt preu, / Perquè allò que pensa harmonitza / Amb els seus nobles sentiments.

Escolta el pobre, de la mateixa manera / Que el poderós altiu, / I defensa amb la seua ploma / La Llibertat i el Progrés.»

Obrir fitxa documental i citació →