Quaranta Carruatges en Llàgrimes: La Partida de Doña Emilia i el Crit dels Seus Tres Fills Menuts
Als 33 anys partí la companya de vida de Pepe Adell un dissabte de setembre, deixant una escena esquinçadora en la memòria de tota la colònia.
“No hi havia una sola persona que no plorara en escoltar els esquinçadors crits dels tres orfes de la finada —Josefina, Alberto i Pepe— que, en la seua inconsciència de la infantesa, sols veien que s’emportaven sa mare i demanaven a tot preu anar-se’n amb ella!”
Darrere del polemista vigorós i del mestre artesà del metall bategava el cor d’un espòs enamorat i d’un pare que conegué el dolor més profund lluny de la terra natal. El dissabte 5 de setembre de 1903, a les dues i mitja de la vesprada, moria després d’una llarga malaltia Doña Emilia Vallespí de Adell, amb només 33 anys.
Per la seua gràcia, enginy, amabilitat i franquesa, Emilia havia convertit sa casa en el punt de trobada predilecte de bona part de la colònia espanyola de Rio. Des del matí de diumenge la residència s’omplí de tanta gent que resultava quasi impossible acostar-se al fèretre cobert de flors naturals.
Entre desenes de corones enviades per les famílies amigues, dues cintes estrenyien tots els cors: «A su querida Emilia, Pepe» i «A su adorada madre, Josefina, Alberto y Pepín».
A les cinc de la vesprada, en col·locar el taüt al cotxe fúnebre, esclatà el plor incontenible: els tres xiquets menuts cridaven desesperats demanant pujar al carruatge per anar-se’n amb sa mare. Més de quaranta cotxes acompanyaren el seguici presidit pel Cònsol d’Espanya fins al quadre 2n, sepultura núm. 2666 del Cementeri de São João Batista.
✦ Dates Guardades a Mà amb Amor Familiar
A la pàgina 83 de l’àlbum original, una mà familiar anotà amb tinta «* 01.01.1870 / † 05.9.1903», el mateix gest amorós repetit a la pàgina 75 per a José Adell («* 10.02.1868 / † 12.5.1927»).
