El Creuer Fantasma «Málaga», les Cases-Cova i l’Enyorança que Envelleix al Mar

«Quant envellim els individus! Fa més d’un llustre que en una nit bonancenca m’acomiadí del far de Cadis per creuar l’Atlàntic, i en xafar hui de nou la pàtria estimada porte de tan llarga i dolorosa absència alguns cabells blancs prematurs al cap, molts tardans desenganys al cor i la pèrdua irreparable d’éssers estimats.

Mentre els polítics estiuegen, una horrible catàstrofe ompli de dol la província de Toledo. A Villacañas, més de la meitat dels seus habitants —famílies obreres pobríssimes— viuen sota terra en coves anomenades “sitges” (“silos”). Una tromba d’aigua inundà aquells habitatges subterranis durant la nit, ofegant als seus propis llits més de cinquanta infeliços i deixant vuit-centes famílies sense llar ni pa.»

«Desitjant poder donar algunes informacions exactes als lectors de “La Unión” sobre els anarquistes catalans després de l’atemptat de Paulino Pallás a la Gran Via de Barcelona, vaig aprofitar l’estada en aquesta capital d’un dels més caracteritzats membres de l’esmentat partit, amb el qual m’uneixen antics llaços d’amistat des dels temps de “La Luz”. S’anomena F. Tarrida del Mármol.

—Nosaltres no somassassins —em digué Tarrida—; som hòmens de ciència i de treball que veiem amb dolor com en tota Europa milers de famílies proletàries manquen de pa mentre els pressupostos de guerra devoren la riquesa pública.

Em vaig separar del meu antic amic lamentant que intel·ligències tan clares es deixen arrossegar per utopies perilloses, però convençut que la qüestió social no es resol amb patíbuls, sinó donant treball i justícia a l’obrer.»

«El periòdic vespertí A Tribuna acaba d’enfonsar d’una sola plomada ni més ni menys que el creuer espanyol “Málaga”, afegint que el desastre ocorregué a les aigües de les Filipines, prop del penyal d’Alhucemas.

Perquè, cavallers, ni a qui rostí la mantega se li ocorre ajuntar l’arxipèlag filipí als penyals de la costa d’Àfrica! I pel que fa al vaixell enfonsat, tranquils poden dormir els mariners espanyols: el creuer “Málaga” no existeix ni ha existit mai a les llistes de la nostra Armada, sinó al buit cap de l’escrividor d’A Tribuna.»

«Dos-cents mil hòmens arrancats als camps i als tallers, la flor de la joventut treballadora d’Espanya, foren enviats a ultramar. Ja han desembarcat a La Corunya, a bord del vapor Alicante, dos mil d’aquestes víctimes de la nostra ceguesa patriòtica, i mentrestant aniran arribant els transatlàntics plens de gom a gom de demacrats fills d’Espanya.

Baixen del vaixell pàl·lids, consumits per la febre i la fam, mentre a Madrid els polítics que els enviaren al sacrifici sols pensen a preparar discursos parlamentaris per salvar les seues carteres ministerials.»